¿Cuantas veces al día dedicamos unos instantes a cuidar de nosotros mismos?
Cada vez es mayor el número de personas que viven sumergidas en montañas de preocupaciones, casi sin poder disfrutar de los pequeños momentos del vivir.
Sin darnos cuenta, entramos en un espiral rutinario que nos deja agotados al final del día, sin apenas tener tiempo de hacer otra cosa que no sea trabajar, tratar de llegar a final de mes y sobrecargarnos de tareas familiares. Vivir en las preocupaciones, transforma las semanas en días, y los meses en semanas. El tiempo se escurre entre el trajín de los días, y no hay manera de parar ese frenesí al que hemos llegado sin saber ni siquiera como.
De pronto, empezamos a tener dolores de cabeza, nos cuestas cada vez más disfrutar de un sueño reparador, los problemas digestivos nos empiezan a molestar y nos sentimos irritables la mayor parte del tiempo. De hecho, esto es lo que ocurre cuando hacemos de las preocupaciones un modus vivendi: la preocupación se activa en respuesta a un estímulo externo, percibido como amenazante, lo que al mismo tiempo activa una cadena de reacciones fisiológicas en el cuerpo, preparándolo para combatir la supuesta amenaza. Una parte del cerebro, el hipotálamo, se pone en marcha, provocando una avalancha de reacciones hormonales que preparan al cuerpo para huir, combatiendo así el peligro. Este es un mecanismo muy antiguo, que pertenece a nuestra mente más arcaica. No obstante, ahora el peligro ya no pertenece a la naturaleza, sino a nuestra forma de vivir. De esta forma, vivir en la preocupación, acaba por desgastar nuestro cuerpo, disminuyendo así su capacidad de respuesta inmunológica, dejándolo al descubierto ante posibles patógenos.
En el nostre centre mèdic, són cada vegada més les persones que acudeixen desgastades per l'efecte de la preocupació, i que desitgen trobar noves formes de viure el seu dia a dia, de forma més relaxada i despreocupada, sense que això afecti el seu rendiment global. Una de les intervencions que més fem servir per combatre les preocupacions, són diferents tècniques basades en el Mindfulness, paraula que podríem definir com a consciència, consciència desenvolupada prestant una atenció concreta, sostinguda, deliberada i sense jutjar el moment present (Kabat-Zinn, 2008) . A l'modular l'atenció i observar la nostra pròpia consciència, disminueix l'activitat simpàtica del cos, el nostre hipotàlem es relaxa, el que produeix un major maneig de les situacions percebudes com estressants (Sánchez, 2011). Són bastants els estudis que demostren l'efectivitat del Mindfulness per combatre l'estrès (Sánchez, 2011). La meditació, una de les eines dins el Mindfulness, ens ofereix l'oportunitat de començar a tenir cura de nosaltres mateixos, buscant un espai on percebre el temps d'una altra manera, un espai on focalitzar en el moment present, EL NOSTRE moment present, permetent experimentar la existència d'una forma diferent, deixant enrere les preocupacions i omplint de plenitud les nostres vides. Amb l'entrenament de l'atenció, a poc a poc arriba l'obertura i l'acceptació de l'experiència tal com és, el que ens permet viure amb tranquil·litat aquells moments abans envaïts d'estrès. Si vols deixar enrere les preocupacions, té cura de tu mateix, entrena la teva atenció i viu cada minut del teu temps.
BIBLIOGRAFIA
Kabat-Zinn, J. (2013). Mindfulness para principiantes. Barcelona: kairós.
Sánchez, G. (2011). Meditación, Mindfulness y sus efectos biopsicosociales. Revisión de literatura. Revista electrónica de Psicología Iztacala, 14 (2), .231.
Sra. Sara Persentili